La pedra seca explica l’arrelament al territori

Les paraules que Josep Vallès Campanera va deixar escrites per sempre al llibre Poemes de pedra seca, editat per Cossetània, ressonen a qualsevol persona que hagi trepitjat senders i corriols del de Bages on la vinya conviu amb una constel·lació majestuosa d’arquitectures de pedra en sec, adoptant formes diverses com ara marges, camins, pous, recers, trams empedrats… Entre les més originals i emblemàtiques, hi ha les tines on antigament els viticultors elaboraven vi a peu de vinya.

“Al Bages, ens diferencia l’orografia que és plena de plans i petits turons i muntanyetes. I les terrasses que són testimoni de com es va estendre la vinya fins al punt que el Pla de Bages va ser la regió catalana amb més producció abans de la fil•loxera amb 27.700 hectàrees plantades. La pedra seca n’ha estat còmplice”, dirà Jaume Plans, expert en la matèria.

Ell és un dels membres del jurat dels Premis Viu la Pedra Seca que organitza bianualment la DO Pla de Bages per conservar l’art i el patrimoni constructiu. El repte està en els nous usos que se li pugui donar a l’arquitectura pagesa per reconèixer-la i integrar-la a l’imaginari social i cultural del país.

“Si salvem el patrimoni sense més, no arribarem enlloc. Cal entendre i comunicar la seva funció original i crear valors nous. Els marges de pedra seca sostenen la terra, són cau de biodiversitat, mantenen la humitat. Els indrets marjats fan de tallafoc i la recuperació del bosc és més ràpida quan hi ha un incendi. Quant a les barraques, més enllà de la utilitat per al pagès i del seu simbolisme, s’han de buscar usos nous: es poden rehabilitar, convertir en refugis o espais enoturístics i contribuir a dinamitzar les economies rurals”, detallarà Plans. Al Bages, el visitant té l’oportunitat de reconèixer el patrimoni de pedra seca a través de les activitats enoturístiques que ofereixen els integrants de la Ruta del Vi.

“Cal preservar sense fossilitzar el paisatge. Hem de conservar el que sigui més representatiu per la seva excepcionalitat o singularitat, i també per on està ubicat. N’hem de deixar testimoni per a les generacions futures”, dirà.

Sobre aquesta premissa pivoten els premis. Per una banda fomenten la rehabilitació de patrimoni i de l’altra posen en valor els treballs de recerca, les activitats educatives i les accions pedagògiques de difusió de la pedra seca.

“Realitzar tallers és fonamental. Són activitats inclusives amb què es torna la dignitat al patrimoni, es consciencia a tothom que hi participa i es fa visible una realitat tangible. Ho hem comprovat en accions emmarcades dins de la Setmana de la Pedra Seca”, reconeix Jaume Plans. “Hem de tenir clar que és el llegat dels avantpassats. Hi van dedicar generacions a crear les arquitectures de pedra seca. Quan una vinya s’establia al Bages amb la rabassa i el terreny parcel·lat, allò havia de durar per a dues o tres generacions, no es feia per a un període de temps curt. I és així com les construccions demostren que l’esforç era intens. Es feien per a una estada llarga i evidencien el vincle estret entre la vinya i la terra. La pedra seca explica l’arrelament al territori”, insistirà.

“Ens parlen de la manera de viure, de treballar i de subsistir de la gent del camp. Es tracta d’un patrimoni immoble singular fruit de l’esforç de generacions, el qual forma part de la cultura i la història de cada indret, a més d’estar integrat en un medi físic de gran valor paisatgístic i ecològic”, resumeix Jaume Plans en un treball de recerca que posa llum a l’Arquitectura Tradicional en pedra Seca al Bages, que publica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a expert en la matèria, el seu univers de referències és ampli i se li fa difícil triar una construcció per sobre d’una altra. És més, sospira per les que encara no s’han descobert. Per exemple, les que amaga el bosc a Castellfollit del Boix: “Cada dia et sorprenen. Buscant documentació em va impressionar reconèixer una construcció que havia estat un colomar medieval. Destacar unes vistes per sobre d’unes altres és compromès, però m’agrada el Parc del Secà; hi ha una vintena de cabanes restaurades i algunes són espectaculars, tot just sortint de Manresa”.

A ningú no se li escapa que si hi ha una arquitectura seductora relacionada amb el vi són les tines de pedra seca.

“Aquí eren molt llestos. Per evitar els costos dels traginers, que havien de ser significatius en aquella època, es van construir les tines a peu de vinya. Es collia el raïm i se’n feia l’elaboració. Era menys costós transportar el vi que el raïm”, relata Jaume Plans.

“Són una de les joies de patrimoni etnològic de Catalunya i neixen en l’època d’esplendor quan la vinya s’enfila per les muntanyes i neix un paisatge estructurat en feixes de pedra seca i barraques de vinya”, resumeix la DO Pla de Bages als seus materials.

Els conjunts més espectaculars són a la vall del Flequer i a la riera de Mura i Sant Esteve. Rememorant, actualitzant i romantitzant aquesta part de la història, Abadal fa gairebé 10 anys que vinifica a Arboset, a les Valls del Montcau. Ceps de 80 anys d’edat envolten una construcció de pedra seca on, després d’un temps de parèntesi, s’hi ha tornat a fer vi. Recuperar gustos i aromes i maneres de fer velles i sàvies, entre rajoles de ceràmica vidriada i el brescat de fusta a mode de tapa per aixafar el raïm a sobre. Resseguint la història amb tota la ciència i el coneixement enològic d’ara. Abadal Arboset reuneix en el seu cupatge 10 varietats històriques que conviuen a la vinya: mandó, picapoll, sumoll, punxó fort, cap pelat, cua de moltó, malvasia de Manresa, pansera, fumat i cap negre. El vi fermenta a la tina i després fa la criança al celler en àmfora i bóta de roure de 500 litres, durant un any.

“Una vinya màgica mimetitzada amb el bosc, amb ceps heroics que han estat al punt de l’abandonament, però que tenen un ADN resistent i que ara, mesclats, s’expressen en un vi nou”, diu Ramon Roqueta, enòleg i gerent.

Un projecte rebel, metòdic i honest que neix després de 7 anys de recerca i d’investigació, d’assajos i proves. Un vi fresc, àgil i balsàmic, per entendre millor l’empelt i l’esforç dels vinyaires del Bages a la seva terra. El d’Abadal és icònic, però no és l’únic vi de paisatge que atresora la DO Pla de Bages. S’hi sumen La Diferenta, vinificant en un cup excavat a la pedra a Castelladral, o el celler Sanmartí, a Sallent que utilitza la ceràmica vidriada i l’argila en el procés d’elaboració dels vins. L’esperit és recuperar formes ancestrals, aplicant-hi tot el coneixement enològic d’avui. 🍇