Tot el que fascina els enoturistes del Bages (i no s’imaginaven)

Article i fotografies de Judith Cortina i David Jobé
Temps de lectura: 5 minuts

“Sorpresa”. És la paraula més repetida entre els visitants del Bages. La proximitat amb l’àrea metropolitana, les vinyes envoltades de bosc, la rica història, i les varietats pròpies és el que més valoren de la Ruta del vi.

A les deu del matí d’un dissabte vuit noies joves disparen fotos des del mòbil a la Masia Roqueta. El mas té més de 800 veremes; les noies amb prou feines tenen 25 anys. “Hem vingut al Bages perquè és l’aniversari d’una amiga, i en comptes de fer un regal material, hem preferit regalar experiències”. La Mariona Romero no havia visitat mai abans el Bages, igual que les seves amigues. Són de Granollers. “Per xerrar ens reunim davant d’una copa de vi (o una cervesa) així que ens va semblar bé venir a visitar un celler i fer un tast”. Abadal és un dels cellers més visitats de la Ruta del Vi DO Pla de Bages. Avui fan una visita amb tast de vins i maridatge de formatges, que inclou un passeig pel celler i les vinyes.

La ruta del vi de la DO Pla del Bages - Tot el que fascina els enoturistes del Bages (i no s’imaginaven)

Grup d’enoturistes a Abadal

Que és un celler familiar ho descobreixen d’una manera franca. A l’entrada de la masia topen amb el propietari, Valentí Roqueta, que els dóna la benvinguda. “Gaudiu de casa nostra des del principi fins al final: del segle XI, fins a dia d’avui”. El grup entra a la masia i baixa les escales, assaborint la història, olorant les bótes de vi ranci. És un viatge en una màquina del temps. A les vinyes descobreixen els insòlits encants del Bages: pedra seca, varietats recuperades,… José Antonio Fernández i la seva parella venen de Ripollet. “Del Bages conec Manresa, però de la DO Pla de Bages si et sóc sincer, no coneixia res”. És la primera vegada que fan turisme al Bages. “La visita m’ha sorprès. Surts de la carretera i entres al món rural. El contrastos entre vinya i bosc. Les parcel•les petites, plenes de natura”.

El camí que porta fins a Abadal, a Santa Maria d’Horta d’Avinyó, és un túnel de rentat per urbanites. Vinyes velles, de varietats tradicionals com el Picapoll, el Mandó, o el Sumoll, amb finques nobles, de Cabernet i Merlot com les que veuen néixer un dels pocs Vins de Finca Qualificada, el 3.9. A les vinyes es conserven barraques de pedra seca. Construccions sense ciment. Testimonis d’un Bages de pedra picada, de quan la vinya era molt més opulent que ara, abans que la fil•loxera acabés amb els ceps. El Bages té una memòria indòmita de terra de vins, molt abans que les fàbriques guanyessin la partida a les vinyes.

Tinta i vi a Ca la Julita

Pràcticament a la mateixa hora una trentena de persones comencen un taller d’aquarel•les amb vi a Ca La Julita, una casa rural a Castellbell i el Vilar. La classe l’imparteix l’artista Marta Arañó, especialista a pintar amb vi. És una paradoxa deliciosa observar com els alumnes suquen el pinzell en un got mentre beuen el mateix vi en una copa. “M’agrada molt el vi, i m’agrada molt pintar”, explica Xavi Rossell, de Sabadell. “L’experiència està sent molt positiva i molt creativa”. La seva parella li ha regalat l’experiència, i ara ja pensen en tornar al Bages per quedar-se a dormir. “És un lloc que està molt a prop, on trencar completament amb la rutina, envoltat de natura, i a l’ombra de Montserrat. És espectacular!”.

Hi ha un Bages per recórrer a peu o en bicicleta. Una porta d’entrada per pujar a Montserrat. Però també hi ha un Bages on desconnectar del món. “Fins ara sempre havia vingut a cansar-me, pujant muntanyes – confessa Xavi Rossell– i no coneixia aquest Bages de relax”. Asseguts al jardí, amb les muses voleiant entre les fulles, els alumnes pinten amb vins del celler Grau i Grau de Maians.

Les vistes des de Ca La Julita són una sorpresa també per la Magda Gorro, que viu a Sant Fruitós de Bages.

“El Bages sempre em sorprèn. Amb la pandèmia vaig descobrir racons amagats a la vora de casa”. Ja ha fet un curs per aprendre a fer un hotel d’insectes i una activitat de mindfulness entre vinyes. La Ruta del Vi DO Pla de Bages supleix amb experiències originals el menor renom respecte d’altres zones vinícoles. El turisme de proximitat ho té clar. “Ara s’està promovent molt l’enoturisme. Està bé relacionar la vinya amb els elements patrimonials històrics i naturals”. L’amfitriona de Ca La Julita, Anna Oliveras, manté la casa com una patena, amb habitacions fresques i espais amb encant, a la vora del seu propi celler de vins.

Tinta i vi a Cala Julita

Seguint la carretera de Marganell a Salelles, als peus de Montserrat, abans d’arribar a Manresa s’estén l’Heretat de l’Oller del Mas, un dels llocs més visitats de la comarca pels amants del vi. A l’aparcament hi ha un autobús arribat de l’Abadia de Montserrat, que comença una visita amb tast de vins i passeig per les vinyes i Les Cabanes de l’Oller, allotjaments sostenibles amb vistes a Montserrat. L’Oller del Mas és un formiguer. Hi ha visitants que prenen un vi al wine bar. N’hi ha que esperen taula al restaurant Bages 964, on el xef Àlex Portales i el seu equip tenen cura de cada detall de productes de proximitat. N’hi ha que pedalen amb aquella felicitat dels que mai s’obliden d’anar en bicicleta camí de Les Cabanes.

Madison Holmes és una noia de Chicago. És la seva primera visita a Europa. A Barcelona hi va arribar fa tres dies, a bord d’un creuer. Deu fer unes quatre hores que està al Bages. Doncs ja sap dir Picapoll. “Hem tastat vins blancs, i negres. Picapoll? Ho dic bé? M’ha encantat! És molt diferent als vins americans”. Holmes es confessa apassionada del vi i del menjar local. “Aprecio molt la història, el castell, les vinyes. Realment m’agrada conèixer la història dels llocs, perquè és molt diferent del paisatge on jo vaig créixer”.

El seu grup s’entreté fent-se selfies amb Montserrat de fons, amb una catifa verda de vinyes i boscos que seria l’enveja del portfoli de qualsevol agència de viatges. A Illinois també ho saben: “Quina sort teniu de viure aquí! – exclama Myran Brewer- És molt bonic. Abans de venir no sabia que fos una terra de vins”. Els americans aprecien els vins de varietats autòctones, la gastronomia de proximitat, la història que amaguen els murs, les vinyes emboscades i l’skyline de Montserrat. “El nostre tour per Europa dura 12 dies però segur que aquesta parada la recordaré”, sentencia Brewer. Potser no pronunciarà com nosaltres “Picapoll” o “Montserrat”. Però dir “Bourgogne” o “Nebbiolo” tampoc és fàcil, i bé que es pronuncien amb orgull arreu del món.