Article de Ruth Troyano
Temps de lectura: 5 minuts
Tres reconeguts sommeliers reflexionen sobre vins, varietats i paisatges del Pla de Bages.
“Es fan vins que fan vibrar, emocionar i viatjar en el temps quan fa 200 anys hi havia tanta vinya plantada. Definiria el Pla de Bages d’avui amb la paraula il·lusió, perquè hi passen coses molt interessants i hi ha unes possibilitats brutals tant amb les varietats històriques com les recuperades”. L’entusiasme amb què parla el sommelier Josep Pelegrín és inevitable perquè habita i treballa la regió de vins des de sempre. És professor a l’escola Joviat de Manresa des de l’any 2006 i ha estat millor sommelier de Catalunya els anys 2014 i 2015 i millor sommelier d’Espanya el 2016. Al Bages hi veu futur i llum “amb les varietats dels 70 i 80, amb cabernets i merlots, però també amb les històriques, amb elles marcarem una línia, un ADN Bages que ens permetrà fer front a l’emergència climàtica, gràcies a l’adaptació que tenen. Les més resilients aquest any d’onades de calor consecutives i sequera han estat el sumoll i el mandó”, adverteix. “Hi ha història i arrels, un llegat molt important al Bages. Podem saber com es vinificava antigament perquè el paisatge parla d’això, amb parcel·les enmig del bosc, murs de pedra seca i tines de ceràmica vitrificada i cups de pedra. És un territori molt humil, de petits cellers amb una mirada de conservació i un esperit d’innovació. Hi ha respecte pel passat i una mentalitat oberta a l’hora de vinificar i d’atrevir-se”, resumeix la sommelier Anna Castillo, qui desenvolupa la seva activitat professional a Manresa Turisme després d’haver-se forjat en l’enoturisme en cellers com Abadal. I afegeix: “El Bages és història, humilitat, il·lusió, qualitat i una regió amb molt de poder de creixement. És un territori caut i pacient, que creix pas a pas, tot i tenir una riquesa i un patrimoni extraordinaris. Un pèl més d’ambició també aniria bé”. La sommelier Sílvia Culell, copropietària del bar-restaurant La Barana a Berga, posa l’accent en la riquesa que dóna la diversitat: “Hi ha estils de vi, maneres de fer, edats de la vinya i d’elaboradors i també de públics molt diferents. Això fa que sigui una denominació d’origen viva, amb la mirada posada al futur immediat que es presenta ple d’oportunitats i molta diversió per als amants del vi com jo”.
Sintonitza amb el camí que fa la DO per triar una preferència enològica: “L’aposta del Bages és també la meva, opto per varietats com la mandó. Podria ser-ne qualsevol altra de recuperada, com la picapoll negra. Beure vins d’aquestes varietats és beure emoció i és una reivindicació d’allò que és important en un territori, que és posar en valor l’autenticitat, la sostenibilitat i els valors que el diferencien. Són varietats mediterrànies més preparades per afrontar el que ens ve a sobre a nivell climàtic”. Els especialistes en el sector del vi coincideixen a abraçar les varietats que singularitzen el Bages i que s’han anat recuperant amb molt de sentit i coneixement enològic. Josep Pelegrin diu que s’emociona “amb els vins que em situen al passat, amb el mandó i el picapoll negre, però especialment amb el sumoll perquè la seva rusticitat, potència i estructura em fa vibrar. Són vins difícils, que necessiten ser entesos i explicats. Són complexes però a la boca esdevenen espectaculars i únics”. La seva col·lega Anna Castillo reconeix que és una apassionada del vi del Bages: “Tinc una mirada arrelada i romàntica, valoro cada vi i intenció, però em quedaria amb vins de sumoll i mandó, dues varietats que parlen d’orígens. La mandó és envolvent, terrosa, ruda i elegant. La sumoll, vibrant, àcida i elèctrica. No són fàcils d’entendre ni d’elaborar, però sí de sobreviure al canvi climàtic”. Al cap i a la fi, reconeix que aprecia tot el que sigui definició del territori. Des del coneixement profund i l’expertesa, s’atreveix a relacionar varietats i gestos humans: “Comparo vins amb persones i les dues varietats defineixen gent que vull a la meva vida. El mandó és com la gent amable i sincera i el sumoll són les persones alegres i espontànies, que deixen empremta. Però tampoc m’oblido de merlots i cabernets. Quan tastes els que s’elaboren al Bages, els reconeixes perquè parlen de bosc, de frondositat, de frescor… Del paisatge que tenim. I mai els deixo d’abraçar”.
JOSEP PELEGRÍN
La seducció del Bages és present al discurs de tots tres sommeliers i quan parlen de paisatge, les seves aportacions encara són més coincidents. “No hi ha millor lloc que la Vall del Flequer; el bon estat de conservació de les construccions de pedra seca ens permet imaginar com era aquell paisatge de vinya entre bosc. La immensitat del conjunt és un privilegi, podem fer un viatge en el temps i entendre com d’important pot arribar a ser un territori de vi i tot el que comporta a nivell econòmic i social”, explica la berguedana Sílvia Culell. Anna Castillo defensa el mateix entorn paisatgístic: “És únic, ens defineix. Ens recorda la vinya entre feixes, murs i tines. I ara que el foc ho ha arrasat tot, les construccions de la Vall del Flequer perduren. Però també destaco els cups de pedra seca de Navàs i els cellers que tornen a emprar-los. És una manera de valorar el que es feia antigament i d’entendre com es vinificava amb tots els coneixements i eines d’ara”. Més precisa i més local és la mirada de Josep Pelegrin: “És el punt des d’on explicar el Pla de Bages i és al meu poble, a Castellfollit del Boix, que fa frontera amb l’Anoia. Hi ha dos llocs privilegiats, el Cogulló i el Coll de Gossen, amb una perspectiva bestial. Des de 800 metres d’alçada veus la plana, amb Manresa, Sant Fruitós i Artés al fons, i la part nord i el Berguedà també. És una mirada de 360 graus”. Un indret de força tel·lúrica que convida a servir-se un vi i fer-ho amb la litúrgia que proposa Anna Castillo: “Sóc del lema que compartir és estimar. Per tant, els vins m’agrada compartir-los. Però sempre em regalo uns minuts per a mi sola, per viure el vi amb plenitud. Tastar les aromes, sentir el gust a la boca i examinar. Per tant, intimitat primer i servir després”. Si és a Castellfollit del Boix es pot compartir amb la immensitat del paisatge. 🍇
