Article de la Ruta del vi DO Pla de Bages
Temps de lectura: 6 minuts
Si busques una experiència que et transporti a través dels segles, la visita “Les pedres que parlen al Racó de Sant Cugat” ofereix un viatge al passat farcit de vivències, curiositats i llegendes.
Una visita que mostra vestigis d’assentaments que van des dels ibers fins a un passat recent marcat per la fil·loxera, passant pels romans, l’edat mitjana, els carlins i fins i tot, els bandolers i lladregots de l’època.
Al pla de Sant Pere de les Cigales, situat a prop de Navàs (al nord del Bages) i fent frontera amb el Berguedà, hi trobarem tines, folladors, premses, sitges i fins i tot tombes i balmes! testimonis silenciosos de la història de la viticultura i la pagesia de casa nostra.
Per què us recomanem fer la visita?
-
Per l’experiència educativa: La Maria, la guia, sap com fer que cada història prengui vida i transforma la visita en una experiència educativa, amena i entretinguda.
-
Pel viatge en el temps: Descobrir com es produïa el vi fa segles permet valorar encara més el vi que gaudim avui dia.
-
Per la connexió amb la natura: La bellesa rural del pla de Sant Pere proporciona un teló de fons perfecte per a descobrir històries del passat.
No deixeu passar l’oportunitat de fer la visita per la Festa de la Verema del Bages o la Fira ViBa. És una experiència interessantíssima que combina història, natura i una passió pel vi que es palpa a cada racó d’aquest indret màgic.
Esteu preparats per fer un viatge fascinant al nord del Bages? Som-hi!
L’encant del pla de Sant Pere de les Cigales
El recorregut comença a sis o set quilòmetres de Navàs, on després de seguir la carretera de Viver i Serrateix fins Sant Genís i travessar dues rieres, arribarem a l’indicador que porta a l’Alzina del Racó. Des d’allà, una bona pujada ens porta fins al pla de Sant Pere, a tocar de les restes de l’antiga església romànica; un indret amb vistes magnífiques on la història, la natura, la ruralitat i fins i tot la geologia s’entrellacen de manera màgica.
Una visita amb la Maria Estruch
Per escriure aquest article, al pla de Sant Pere, ens rep la Maria Estruch i Subirana -filòloga, estudiosa de la cultura popular, divulgadora de temes històrics i patrimonials i escriptora de llibres com Mil veus de Bacus i un gran recull d’escrits sobre llegendes i rondalles, refranys, treballs sobre el vi, la vinya i la recerca de varietats autòctones que podeu trobar al seu blog.
La visita guiada per la Maria no només és clau per entendre el nostre passat vitivinícola, sinó que també esdevé una experiència molt enriquidora. Amb el seu profund coneixement i passió, ens explica històries fascinants de com els nostres avantpassats produïen vi dins de tines picades a les roques de pedra sorrenca.
Les petjades del passat i un munt de curiositats
Al bell mig de rouredes, alzinars, pi blanc i camps de conreu, hi trobem tota mena de vestigis: trulls, premses i tines que s’amaguen en un paratge natural que sembla l’escenari d’un conte de bandolers i traginers que rondaven pel camí ral.
Un dels punts destacats de la visita és el conjunt de cinc dipòsits medievals picats a la roca a la terra de l’Espinalt. Aquí, la Maria ens mostra un bloc amb una tina i un funyador i ens explica com es trepitjava el raïm i es deixava fermentar en aquests dipòsits. És fascinant veure com la tecnologia d’aquella època permetia produir vi amb mètodes que han perdurat (i evolucionat) fins als nostres dies.
Aquestes construccions no només són testimoni del passat vitivinícola de la zona, sinó que també són el relat de la història de les comunitats que han viscut aquí durant segles. Durant la visita, descobrirem com vivien i com morien, el paper que exercia l’església i els senyors, el seus dominis i alous, les herbes remeieres que utilitzaven les dones per guarir-se (o fins i tot curar el bestiar o foragitar els mals esperits), quins productes i eines utilitzaven a la vinya, com s’ho van fer per acabar amb la fil·loxera o què cuinaven les dones perquè els homes poguessin fer vi ben alimentats.
Sabíeu, per exemple, que a l’edat mitjana les tombes rurals com les del pla de Sant Pere es picaven orientades amb els peus a l’est mirant a orient segons els simbolisme clàssic cristià?
O que els homes “feien punxó” sota la figuera mentre feien torns per transportar la verema?
O que l’etimologia popular de les varietats de cards i algunes altres plantes tenen referències bíbliques?
O que justament la solució a la fil·loxera al Bages nord va venir de la mà d’uns avantpassats de la Maria Estruch, que van anar al Rosselló a buscar peus americans per empeltar-los amb sarments dels tres únics ceps que havien sobreviscut a la plaga, que eren de malvasia roja? Una varietat de raïm de gra mitjanet, rodó i vermellós, que fa un vi molt aromàtic.
Gràcies a aquest fet, molts viticultors del Bages que s’havien quedat sense ceps van poder tornar a plantar i van passar a anomenar-la “malvasia de l’Estruch”. De fet, si en voleu tastar, Abadal ha recuperat la varietat dins del projecte Paisatges 1883 -la seva línia de vins experimentals- i elabora l’Abadal Malvasia Roja, una producció molt limitada de 394 ampolles amb malvasia roja 100%. Un vi blanc jove, fermentat en acer inoxidable sense criança, afruitat, fresc i elegant.
Malvasia de l’Estruch
Malvasia roja o de l'Estruch, foto de Maria Estruch
Històries i llegendes
La visita també inclou una parada a la cova del Lladre, al Serrat del Puig Massó, un paratge carregat de llegendes que han passat de pares a fills. Diuen que aquesta cova era habitada per un lladre, on hi amagava el seu botí de monedes d’or. Si voleu saber com s’ho feia per assaltar els pobres traginers que sempre els tocava el rebre, haureu de fer la visita. La Maria us ho explicarà fil per randa, juntament amb d’altres històries que us faran volar la imaginació mentre gaudiu de les vistes panoràmiques del Pla de Sant Pere.
La geologia de la zona
Sembla mentida que en tan poc tros hi puguem trobar tota aquesta riquesa patrimonial! Tanmateix, la geologia hi té molt a dir. La presència d’afloraments de paleocanals -capes de gres potents i contínues d’antics rius que hi havia en aquesta zona del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central fa uns 30 milions d’anys (l’oligocè)- han propiciat la concentració de premses, tines i tombes des de temps remots.
Per què? Doncs perquè les roques on s’hi van picar aquestes construccions són roques sorrenques d’un tipus de gres que es pot treballar fàcilment per picar i buidar i ofereix la capacitat per emmagatzemar líquids com el vi i l’oli. No obstant això, també han patit les inclemències meteorològiques, esllavissades, l’abandó, el pas del temps i fins i tot alguna llengua de foc dels incendis devastadors del 1994.
I per acabar, una mica de vocabulari…
- Tines o cups: Dipòsit tancat on s’hi guardava el most per evitar l’oxidació i propiciar la fermentació perquè els sucres es converteixin en alcohol i per tant, en vi.
A l’edat mitjana les tines estaven picades a la roca mateix i solien tenir un funyador (on es trepitjava el raïm) que permetia abocar el most a la tina o, en alguns casos, hi anava a parar directament. La tina tenia un forat a la part inferior (la boixa) per on s’extreia el vi ja fermentat.
A l’edat moderna i contemporània, les tines van augmentar de mida i en el cas del Bages cal destacar les tines de pedra seca folrades amb cairons ceràmics a l’interior per tal que fossin impermeables i incorporen el brescat en comptes del funyador.
- Funyador o follador: cavitat on es trepitjava el raïm de verema amb els peus per extreure’n el most.
- Premsa o trull: El pes de les persones que trepitjaven (o fonyaven) el raïm sovint no era prou per poder separar totalment la part líquida de la sòlida dels gotims de raïm i calia utilitzar sistemes de premses per tal d’esclafar bé el raïm i separar la rapa, els pinyols i les pellofes.
A les premses de pedra del Pla de Sant Pere, sovint podem veure les marques dels forats on es col·locaven les bigues i tot el sistema de palanques per extreure el màxim de vi que quedava a la brisa.
- Brescat: reixat de fustes col·locat a damunt de la tina per a trepitjar el raïm.
- Biot: dipòsit que recull el vi directament de la boixa per tal de transportar-lo al mas.
- Brisa: conjunt de granets, rapa i pellofes del raïm.
- Boixa: forat a la part baixa de la tina que servia per buidar-la de vi.
- Garbó: filtre que es col·locava a la boixa de la tina abans d’omplir-la de most per tal de filtrar el vi d’impureses que el podien fer malbé. Aquest filtre era de brots d’alzina, argelaga verda o botja.
Esperem que us animeu a fer la visita i que aprengueu un munt de coses!🍇
