Pedra seca als ulls i complexitat i fluïdesa a la boca

Article de Ruth Troyano
Temps de lectura: 5 minuts

Una mirada pausada al Pla de Bages enològic. Reconeguts professionals del món del vi i la gastronomia reflexionen sobre paisatges i vins. Aquesta és la primera de dues entregues.del Pla de Bages fan un retrat de present i futur dels respectius projectes enològics i de l’esdevenir de la denominació d’origen

l“EBages és un territori que des de la calma, el silenci i la paciència ha construït un llegat i un patrimoni impressionants. L’austeritat de la pedra seca, el patrimoni de vinya amb les varietats foranies i la feina de recuperació de les varietats antigues dibuixen un mosaic únic. També hi ha un relleu generacional que permet posar una mirada moderna a tot el que els precedeix”. La nutricionista i sommelier Clara Antúnez, co-responsable de La Gastronòmica, coneix a fons la DO Pla de Bages. Sent la regió perquè l’ha habitat, l’ha escrit i n’ha degustat i narrat els seus vins en actes sovint íntims i emotius. En ressalta el paisatge, els enòlegs i el caràcter intrínsec dels vins que no és excloent quant a varietats i estils sinó aglutinador. “Redescobrir-se, tornar-se a estimar, tenir un punt d’entrega, joia i aventura”, assenyala el director general de la Fundació Alícia i gastrònom, Toni Massanés. Des d’un espai privilegiat, la talaia patrimonial i cultural de Món Sant Benet, observa el ressorgiment del Bages enològic i com l’estima del consumidor local principalment s’ha anat coent a poc a poc: “Era un patrimoni oblidat i perdut que ara s’ha retrobat i ha redescobert una història profunda i potent de producció de vi. Els vinyaires del Bages sempre han fet vi bo, amb personalitat i diferenciat, però la població no ho havia entès prou. I ara se n’han enamorat, ho han abraçat: paisatge, tradició, modernitat… S’han apuntat al joc i també s’han atrevit a provar coses des d’un punt de vista ancestral, de varietats i mètodes. Hi ha desacomplexament i risc, una recuperació potent i aquesta és la realitat de la DO”.

La ruta del vi de la DO Pla del Bages - Pedra seca als ulls i complexitat i fluïdesa a la boca

Clara Antúnez

Toni Massanés

El sommelier Ferran Centelles, responsable del projecte de begudes de l’enciclopèdia sobre restauració gastronòmica Bullipèdia, hi aprofundeix des del punt de vista estrictament enològic: “Hi ha una combinació molt interessant i única al Bages, de vins molt ben fets amb varietats internacionals com el cabernet sauvignon i el merlot, que envelleixen bé i, per altra banda, propostes noves amb mandó, sumoll, picapoll i macabeu fantàstics. La continentalitat dona acidesa i fluïdesa als vins, no són tan concentrats com al Mediterrani i tenen una vessant gastronòmica fabulosa. En un tast per a Jancis Robinson – crítica de vins britànica – vam confirmar aquesta tendència que està essencialment matisada pel clima diferent que hi ha a la regió”. Quan mira el paisatge, no pot deixar d’enumerar “els 129 cups de pedra seca i els 2 recuperats per Celler Abadal. Al Bages hi ha un patrimoni cultural i històric dels més potents que tenim a Catalunya”, reblarà.

Tines de Solanes, el Bages

Hi ha moltes costures, racons i escletxes prodigioses en aquest mosaic que és el Pla de Bages, però en l’imaginari col•lectiu es reivindica la pedra seca, perquè a la seva pell s’hi llegeix memòria i història. “Hi passo molt de temps al Complex de Món Sant Benet – on hi ha annexa la Fundació Alicia – i un dels espais que més m’impressiona és el celler gòtic. És un espai especialment fresc que et recorda tota la història del vi a la comarca. Però si hagués de triar un espai exterior, serien les tines, el lloc on es fa vi, on paisatge, producte i tecnologia històrica i ancestral es fonen. És una vista emocional”, adverteix Toni Massanés. Al capítol que li dedica al llibre “Catalunya, terra de vi”, publicat per Andana Edicions, escriu: “La bellesa dels conjunts de tines i la seva singularitat, l’enginyosa harmonia en què s’inscriuen o bé en el pendent de la muntanya –avui festejant amb el bosc- o sota una balma, o encara alçant-se en l’esplanada que aleshores eren camps de raïm”. En termes similars s’expressa Clara Antúnez: “És complicat triar un únic espai al Bages, però per entendre d’on venen i cap a on volen anar com a regió, em quedo amb una vinya amb barraca de pedra seca o també les tines enmig del bosc que ens recorden que temps enrere l’elaboració del vi es feia a peu de vinya entre muntanyes”.

Ferran Centelles

Paisatges de vinya de la Ruta del vi DO Pla de Bages

Quant als vins, els paladars admiren i s’extasien amb tots els matisos que permet la riquesa enològica del Bages, que és molta. N’hi ha de partidaris dels vins de tall clàssic i d’altres que es decanten per propostes més contemporànies i arriscades, però igual d’identitàries. “En triaria molts, de vins, de cada celler, persona, pagès i enòleg que conec… I de cada sommelier que me’n recomana un i m’estableix una connexió que va més enllà de les característiques organolèptiques del vi i em fa advertir la part social, aquelles coses que no són purament perceptibles amb l’experiència del tast”, comenta Massanés. “M’agraden els vins nous amb varietats i maneres antigues. M’entusiasmen, però si n’he de triar un, aquell que quan ets lluny, davant d’altres cultures i en llocs importants, et representa i et demana tota la consciència de beure i tastar, és el vi de finca qualificada 3.9 d’Abadal, monovarietal de cabernet sauvignon. Trobo que és molt rodó, per a mi, un referent. M’agraden les acideses, el baix percentatge d’alcohol, però l’expressió del 3.9 és única”, reblarà.

Per la seva banda, Clara Antúnez recomana un vi que la fa vibrar, el 2/4 de Quinze de Fargas Fargas: “Un vi del Quim i la Rosa, que és una interpretació lliure del merlot i del cabernet sauvignon que van venir de fora però s’han adaptat molt al clima continental del Bages. I el més singular és la seva vinificació, l’ús de la rapa en la fermentació. El resultat és un vi exòtic, tropical, que no identifica ni el territori ni la varietat i això és increïble”, dirà. El sommelier Ferran Centelles ressalta el valor de la mandó: “És una oportunitat per fer vins frescos, fluïds, amb notes de terra profundes. És una varietat de futur, també el picapoll negre però és més fi i delicat. La mandó té més robustesa”. El sommelier col•laborador de Jancis Robinson parla obertament dels vins que més l’apassionen demostrant el seu coneixement profund de la regió, insistint en què són “fabulosos” per crear harmonies gastronòmiques: “M’agrada molt tot el que fa Solergibert perquè envelleixen els vins, són madurs, estan ben fets i això per a l’alta gastronomia va molt bé. Tenen cabernets reserves molt bons. També destacaria Abadal Arboset, és molt especial i delicat, amb molta complexitat, és un vi fabulós. El macabeu elaborat amb àmfora de Collbaix també és molt singular. I tota la nova proposta enològica d’Oller del Mas, destacant Els Flautats que és màgic”. 🍇